20 converses sobre la independència de Catalunya, un llibre per aprendre dels que saben

20 conversesLa periodista tarragonina Roser Pros-Roca acaba de publicar “20 converses sobre la independència de Catalunya” (Editorial Gregal). Aquest no és un llibre més sobre el procés que es viu a Catalunya, és una obra amb una clara vocació de contribució al moment històric actual. Un gra de sorra que la Roser aporta amb l’objectiu de ser útil per qualsevol persona que vulgui aprofundir en la qüestió i, per damunt de tot, dotar-se d’arguments. Tant se val si un en busca a favor o en contra, com diu el propi President de la Generalitat Artur Mas en el pròleg de l’obra “la llista de persones entrevistades ja permet intuir un equilibri entre les que estan a favor de la independència i les que s’hi oposen. Unes opinions, totalment respectables, tant les unes com les altres, que mereixen ser llegides amb atenció perquè cada lector en pugui treure les seves conclusions”. La qüestió és informar-se per tenir opinió. Aprofundir en la qüestió, entendre el que succeeix i poder emetre cadascú el seu propi judici de valor. Utilitzant les paraules de Konstandinos Kavafis es tracta d’un llibre “per aprendre dels que saben”.

L’autora s’ha reunit amb 20 personalitats provinents de diversos àmbits (periodistes, polítics, juristes, artistes, economistes, escriptors, sociòlegs) i n’ha recopilat les seves opinions. No són entrevistes, són converses en les que cadascú ha pogut dir-hi la seva sense embuts. En Josep Cuní ens diu en la introducció “un llibre d’aquestes característiques es fa imprescindible. Primer, perquè ens apropa opinions complementàries i fins i tot antagòniques que conformen el nostre paisatge real. Segon, perquè, en dibuixar un panorama plural, destil·la conceptes i enriqueix arguments, tan mancats com estem d’escoltar-ne, per poder conèixer-nos millor”.

L'editor Jordi Albertí, l'autora Roser Pros-Roca i en Joaquim Nadal a la presentació a Girona
L’editor Jordi Albertí, l’autora Roser Pros-Roca i en Joaquim Nadal a la presentació a Girona

Hi participen: Santiago Niño-Becerra, Màrius Serra, Suso de Toro, Javier Nart, Rosa Regàs, Javier Mariscal, Jordi Basté, Patrícia Gabancho, Josep M. Gay de Liébana, Eudald Carbonell, Ramón Cotarelo, Irene Rigaiu, Magda Oranich, Juanjo Puigcorbé, Josep Lluís Carod-Rovira, Eduardo Reyes, Enric Sopena, Carlos Taibo, Amando de Miguel i Ferran Mascarell. A més a més també podeu trobar un pròleg de l’Artur Mas i una introducció d’en Josep Cuní.

Atès que seria massa llarg fer-vos cinc cèntims de cada conversa, us en deixarem titulars que il·lustren perfectament el diàleg i la varietat d’opinions que l’obra conté:

Jordi Basté: “El millor que es pot fer és l’exercici democràtic de deixar que Catalunya convoqui un referèndum que tots els demòcrates aplaudiríem, independentment del resultat que en sortís“.

Carlos Taibo: “Me gustaría un debate en el que se confronten las opiniones y cada cual enuncie las ventajas y los inconvenientes de una Catalunya independiente“.

Suso de Toro: “Cataluña está viviendo un proceso democrático de ciudadanos y ciudadanas que se movilizan porque quieren decidir su futuro y eso es algo que los españoles debieran envidiar”. 

Santiago Niño-Becerra: “El primer que cal resoldre és el problema econòmic de Catalunya i després, en tot cas, ja parlarem d’independència”.

Irene Rigau: “El fet que tinguem intervinguda l’economia és molt greu, però ho és tant o més que ens hagin intervingut la llengua. Per mi això és raó suficient per voler tenir un Estat”.

Enric Sopena: “Catalunya és la comunitat autònoma més important d’Espanya. Llavors, no entenc perquè els catalans hem d’emprendre un camí que ens porta no se sap a on”.

Josep-Lluís Carod-Rovira: “Catalunya ja l’ha perdut massa vegades el tren de la història i mai com ara, hi havia hagut un ambient social, públic, tan favorable a la idea d’una Catalunya independent”.

Ramón Cotarelo: “Personalmente, cuando sea el momento, intentaré convencer a los catalanes para que se queden en España porque para mí, como español que lee catalán, Cataluña es una parte esencial de un concepto complejo y grande que es España”.

Màrius Serra: “El SI és il·lusionant, és propositiu i és nou. El NO en canvi, fa recular molt enrere i a més, fa que ens quedem com fins ara”.

Javier Nart: “No se pueden romper los puentes con España y una vez que están rotos decir que ya se reconstruirán y seguir adelante porque el puente llamado Unión Europea, ya lo resolverá.

Juanjo Puigcorbé: “Catalunya és una nació i ara vol tenir el seu Estat per poder-se organitzar com millor li convingui”.

Rosa Regàs: “Penso en un país que es mobilitza per la independència però no sembla que tremoli massa per les qüestions socials gravíssimes”.

Ferran Mascarell: “Catalunya pot aspirar a ser un dels països del món més cultes, avançats i educats”. 

Javier Mariscal: “Si es el caso, luchemos por un territorio completo dentro de Europa, pero lo que ahora se está haciendo es un engaño”.

Amando de Miguel: “Yo creo que la independencia no le conviene a los catalanes. Es más, yo creo que en Cataluña no la quiere casi nadie”.

Patrícia Gabancho: “Aquest és un moviment molt pacífic, molt sentit, no estem reivindicant des de fora del sistema, estem demanant votar i sobretot, votar SI-SI”.

Josep M. Gay de Liébana: “Espanya necessita Catalunya i Catalunya, cada cop ho tinc més clar, també necessita Espanya”.

Magda Oranich: “Catalunya és una nació perquè reuneix tots els requisits necessaris: una llengua, una voluntat de ser, unes institucions i sobretot, un dret propi“.

Eudald Carbonell: “Tinc dipositada la meva esperança en la societat civil, integrada per gent com jo, que tenim pensament de país i que donem força a aquest procés”.

Eduardo Reyes: “Ha llegado el momento que la historia de Cataluña, la escriban los catalanes”.

editorial_gregal-2Una obra perfecta per tots aquells que volen informar-se perquè darrerament, com ens diu el periodista Josep Cuní en la introducció “es reclama diàleg però s’exerceix el monòleg. Es persegueix la simplicitat de l’eslògan abans que la profunditat de la reflexió, la invitació a l’arrenglerament abans que la permissivitat de la distància, la incitació a l’emoció abans que el respecte al pensament“.

L’obra serà traduïda i publicada en els propers mesos també en castellà. Actualment ja podeu trobar a les llibreries la versió catalana, en la que no obstant això, s’ha respectat la llengua en la que s’ha expressat cada interlocutor.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s